Què és el malbaratament alimentari i per què ens afecta a tots

El malbaratament alimentari són els aliments que, tot i ser aptes per menjar, acaben perdent-se. Passa sobretot al final de la cadena: a botigues, restaurants i a casa nostra. Són productes en bon estat que es llencen perquè caduquen als supermercats, perquè als restaurants se’n preparen de més i no es consumeixen, o perquè a casa s’han fet malbé per falta de planificació abans de fer la compra.

Si ho mires amb perspectiva, deixes de veure-ho com “sobres puntuals” i comences a reconèixer una fallada sistèmica que malbarata recursos (aigua, sòl, energia) i desaprofita oportunitats per millorar la seguretat alimentària.Cifres clau

• A escala mundial, segons la FAO, cada any es perden o es malbaraten uns 1.300 milions de tones d’aliments, gairebé un terç de la producció mundial.
• El 2022, l’Índex de Desperdici Alimentari de l’UNEP va xifrar en 1.050 milions de tones els residus alimentaris, amb un 60% provinents de les llars, un 28% de l’hostaleria i un 12% del comerç minorista.
• A la Unió Europea, el desaprofitament anual ronda els 88 milions de tones, amb un impacte econòmic estimat en 143.000 milions d’euros.
• A Catalunya, les llars malbaraten una mitjana de 21,6 kg de menjar per persona l’any, el que equival a 63,6 kg per hàbitat. En total, això suposa uns 173 960 tonelades de menjar desaprofitades el 2024, quantitat que podria alimentar aproximadament 274 948 persones durant un any.

Impacte ambiental, social i econòmic

Quan es llença menjar no es perd només el menjar. Es malgasten també recursos vitals com l’aigua, la terra, els fertilitzants i l’energia que s’han empleat per produir-lo, transformar-lo i transportar-lo. La producció d’aliments consumeix gairebé el 70% de l’aigua dolça del planeta i ocupa més d’un terç de la seva superfície, així que cada aliment llençat suposa un cost ambiental molt gran.

A més, els aliments que acaben als abocadors es descomponen i alliberen metà, un gas d’efecte hivernacle que en 100 anys pot escalfar la Terra fins a 25 vegades més que el diòxid de carboni. Per això el malbaratament alimentari té un pes important en les emissions globals. El sector alimentari aporta al voltant del 26% de les emissions i el malbaratament en respon entre un 8% i un 10%.

També hi ha un costat humà i econòmic. Quan llençem menjar malbaratem hores de feina, diners i l’esforç dels pagesos i ramaders. Moltes collites es perden després de mesos de cura i en alguns casos es desaprofita gairebé un terç de la producció. Aquestes pèrdues afecten directament la vida rural i els productors de la nostra zona, com els de l’horta de Lleida.

Hi ha xifres concretes que ho posen en perspectiva. A Catalunya el malbaratament a les llars va generar al 2024 unes 462.347 tones de CO₂ equivalents, cosa que equival a les emissions anuals d’una ciutat com Manresa o a més de 21.000 vols entre Barcelona i Brussel·les. Cada persona a Catalunya malbarata prop de 35 kg de menjar a l’any i les famílies poden perdre fins a un 7% del pressupost destinat a alimentació.

Però hi ha solució. Triar productes de proximitat i de temporada, planificar la compra, conservar millor els aliments i compartir excedents ajuda a reduir residus, abaixar emissions i donar suport real a les persones que treballen la terra. Amb petites decisions quotidianes podem fer que el menjar arribi a la taula i no a la brossa.

Per què es produeix el desaprofitament

Les causes es distribueixen al llarg de tota la cadena alimentària. A l’origen, molts productes agrícoles es rebutgen per motius estètics tot i ser comestibles. Durant la postcollita i la logística, la manca d’infraestructures adequades o una gestió deficient del transport provoquen pèrdues considerables.

Al comerç minorista, la retirada de productes propers a la data indicada a l’etiqueta i estàndards estrictes d’estoc generen descartes. A les llars, comprar sense planificar, no rotar correctament la nevera o confondre “consum preferent” amb “data de caducitat” fa que es llencin aliments encara bons.

Què pots fer tu

• Planificar la compra i portar una llista per evitar comprar productes innecessaris.
• Revisar la nevera i el rebost abans de comprar evitar aliments que ja tens a casa.
• Aplicar la regla “primer en entrar, primer en sortir” per consumir abans els productes més pereceders.
• Reaprofitar les sobres creant noves receptes de cuina.
• Congelar els aliments que no consumiràs immediatament.
• Ajustar la mida de les porcions a les necessitats reals.

Bones pràctiques que funcionen

Ja existeixen solucions amb resultats comprovats: supermercats que ofereixen descomptes en productes propers a la data de consum o que comercialitzen lots de fruita i verdura “imperfecta” redueixen pèrdues i fidelitzen clients.

Aplicacions i plataformes que connecten restaurants amb entitats benèfiques han multiplicat les donacions locals i evitat desaprofitaments. En les llars que practiquen planificació setmanal, rotació d’aliments i congelació, la disminució del desaprofitament és notable i es tradueix en estalvi econòmic tangible.

Aquests exemples demostren que el problema té solucions pràctiques, escalables i rendibles.

El malbaratament alimentari no és només una dada freda o un problema global: és un repte que toca de prop les nostres llars, la nostra economia i el futur del planeta. Reduir-lo significa cuidar els recursos naturals, evitar emissions que agreugen el canvi climàtic i, alhora, generar un impacte social positiu. La bona notícia és que tots tenim marge d’acció. Des de planificar millor la compra fins a donar una segona vida a les sobres, cada gest suma. Quan milers de persones incorporen aquests hàbits, el resultat col·lectiu és enorme. El canvi comença amb una acció tan senzilla com obrir la nevera abans de sortir a comprar, i pot acabar transformant el nostre model alimentari en un de més just, eficient i sostenible.